La confluència d’una sèrie de factors històrics i socials va fer possible el naixement, l’any 1938, de l’ONCE, una organització singular, de base associativa, sense rèplica en cap altre país. Dos dels principals elements que van contribuir a la fundació de l’ONCE van ser, d’una banda, un moment delicat de la història d’Espanya, i de l’altra, el coratge d’una sèrie d’homes i dones que es van negar a ser marginats socials i van reivindicar les seves nombroses capacitats.

La institució, al llarg d’aquests anys, ha creat un sistema de serveis socials especialitzats per a persones cegues que avui és una base per a les associacions de cecs de tot el món i una referència obligada per a professionals de l’àmbit social. Es tracta d’un sistema de serveis que insisteix en la rehabilitació, perquè les persones cegues puguin remuntar les dificultats d’aquesta discapacitat i desenvolupar-se, tant en l’àmbit social i laboral com en el personal. L’autonomia personal, l’atenció educativa, la normalització laboral i l’accessibilitat universal són alguns dels elements que desenvolupa l’estructura de serveis de l’ONCE.

La simpatia de la societat espanyola fonamenta, cada dia, la indispensable base econòmica d’aquesta institució, que els ciutadans senten com a pròpia. La compra del cupó i d’altres jocs d’atzar de l’ONCE per part dels ciutadans fa possible la continuïtat de l’entitat, la qual, a més, destina part de la recaptació a altres collectius de persones discapacitades, a través de la seva Fundació.