Imaginau com seria sa sec i haver d'agafar un autobús urbà. Bé, idò això és el que la Fundació ONCE ha explicat a un grup d'alumnes del grau de Dependència de l'Institut Ramon Llull. A través d'una activitat cerquen d'aquesta manera fomentar el respecte cap a les persones amb discapacitat. Així és com una persona cega podria veure el fet d'accedir a un autobús. 25 estudiants d'un grau de dependència de l'Institut Ramon Llull s'han posat en la seva pell per entendre quins obstacles tenen. Anant a l'hora d'esperar, pujar i baixar del transport públic. Hores de simulació i antifaços i bastó. Hi ha gent que s'aixeca del seient i et toca primero con la mano. Aquí puedes recoger también el barco. Els alumnes s'han sorprès de les sensacions que han tengut i han pogut entendre quin paper tenen també com a ciutadans. Cómo te lo pones? Que no es nada? Al principio de impresión siempre he intentado ayudar como diciendo Perdone, hay una señora que se tiene que sentar porque lo necesita y ahora seguiría haciendo lo mismo. En els darrers anys, l'accessibilitat per a persones amb discapacitat ha millorat. Fins ara només teníem rampes automàtiques. En el cas que aquestes puguin fallar, tenim una rampa manual, però insisteixen que encara queda feina a fer perquè moltes vegades el sistema auditiu no funciona. El sistema sonor no funciona. Molta gent que es puja al primer pic aquest bus i no sap on s'ha de baixar. Una activitat amb motiu del dia del Bastó Blanc que per primera vegada ha comptat amb la participació de joves. L'objectiu és reforçar l'empatia. Dins la societat en necessitats.