Iberdrola, Princesa de Girona, Grupo Social ONCE, Santander i Mapfre demanen mesurar millor l'impacte social i reforçar capacitats més enllà de l'ajuda immediata Les fundacions corporatives espanyoles han posat sobre la taula el creixent pes de la seva activitat davant dels principals reptes socials, des de la pobresa infantil i la inclusió laboral fins a l'envelliment, l'educació, la discapacitat, la salut mental o la transformació digital. Ho han fet durant la taula rodona 'Fundacions corporatives d'Espanya i Iberoamèrica: El valor dels projectes amb compromís social' . Un acte organitzat aquest dimecres per la Fundació CEOE, presidida per Fátima Báñez, en el marc de les seves jornades vinculades a l'Encontre Empresarial Iberoamericà.
  El debat va reunir representants de cinc grans fundacions -Iberdrola, Princesa de Girona, Grup Social ONCE, Santander i Mapfre- amb una mateixa preocupació de fons: com passar de l'acció social a projectes capaços de generar oportunitats, autonomia i capacitats que romanen un cop finalitzada la intervenció.
  Pobresa infantil, inclusió i envelliment: els grans reptes
  Elvira Vega , directora general de Fundació Mapfre , va situar la lluita contra la pobresa, especialment la infantil , entre els principals desafiaments. Ha assenyalat que existeixen 412 milions de nens en situació d'extrema pobresa , amb menys de tres euros al dia, i ha explicat que la fundació desenvolupa projectes socials a Iberoamèrica dirigits a combatre aquesta situació.
  L'inclusió constitueix un altre dels grans àmbits d'actuació. Vega va enumerar la inclusió laboral, digital, social, financera i intergeneracional , amb una aposta pel acompanyament i la generació d'oportunitats.
  A això s'hi suma el repte demogràfic. Espanya és un dels països amb major esperança de vida -només per darrere del Japó i Suïssa, segons va assenyalar- i l'edat mitjana de defunció se situa al voltant dels 82 anys. Davant de la visió de l'envelliment únicament com una càrrega, Mapfre reivindica el valor de les persones grans com un col·lectiu que continua donant suport a les seves famílies, emprenent i aportant experiència.
  El desenvolupament rural, l'educació i la salut mental completen aquest diagnòstic. En aquest últim àmbit, Vega va apuntar que el 30% dels joves presenta problemes relacionats amb la salut mental
  Les fundacions, com l'I+D de les empreses
  Francisco Belil Creixell , president de la Fundació Princesa de Girona , va posar el focus en el talent i l'ocupabilitat dels joves . A la seva opinió, Espanya i Iberoamèrica afronten problemes socials similars i hi ha marge per compartir experiències i solucions.
  Belil va destacar la dimensió del sector fundacional a Espanya: 15.000 fundacions i mig milió de persones empleades directament . I ha definit les fundacions com “el I+D de les empreses” , precisament perquè poden treballar amb horitzons temporals més llargs i assumir projectes els retorns dels quals no són immediats ni estan garantits.
  Aquesta capacitat permet, segons va explicar, experimentar i buscar solucions a deu o quinze anys vista, a més de treballar amb aliats i socis. L'objectiu no és únicament mesurar què ocorre durant un projecte, sinó també quines capacitats queden a la societat un cop acaba la intervenció
  En el cas de la Fundació Princesa de Girona, aquest treball es concentra especialment en joves amb talent i potencial als quals se'ls ofereix acompanyament per desenvolupar les seves capacitats. L'organització compta amb una xarxa de 1.000 mentors i desenvolupa també programes a Llatinoamèrica.
  Un model descentralitzat i enganxat al territori
  Jaime Alfonsín, president de Fundació Iberdrola Espanya , va subratllar els vincles de col·laboració entre Espanya i Iberoamèrica i ha explicat la singularitat del model d'Iberdrola, que incorpora en els seus estatuts el denominat dividendo social , com a compromís amb les societats en les quals està present.
  Estructura respon a un model descentralitzat: allà on existeix una empresa d'Iberdrola hi ha una fundació que coordina i canalitza els projectes socials que es consideren prioritaris. La intervenció, ha explicat Alfonsín, està concebuda per estar “enganxada a la realitat” i no consisteix tant a actuar directament com a col·laborar amb entitats socials mitjançant projectes específics.
  La formació i l'ocupació ocupen un lloc central. A Iberoamèrica, Alfonsín va assenyalar com un dels principals problemes la bretxa entre formació i mercat laboral , juntament amb el pes de l'economia informal i les desigualtats de gènere.
  A Espanya, el diagnòstic incorpora altres elements. Jaime Alfonsín va situar en quasi quatre milions les persones en situació d'exclusió, advertint de l'erosió de la classe mitjana des de 2007, amb una part creixent que es desplaça cap a situacions de vulnerabilitat.
  També va assenyalar que al voltant d'un 20% de la població viu en situació de vulnerabilitat malgrat tenir feina , de manera que una variació dels costos pot ser suficient per deteriorar la seva situació. A això s'hi suma una taxa de pobresa infantil del i el problema de la bretxa digital entre els joves, amb la intel·ligència artificial com una tecnologia que pot oferir oportunitats però també generar nous riscos.
  Educació superior com a ascensor social
  Matías Rodríguez Inciarte, president de Santander Universidades , va defensar l'aposta sostinguda de la fundació per l' educació superior com a “gran ascensor social” . L'estratègia, iniciada fa tres dècades, va permetre concentrar l'esforç en un únic àmbit i adaptar-lo posteriorment a les noves necessitats.
  Santander manté acords amb 1.000 universitats i ha desenvolupat programes de beques i ajudes dirigits a persones amb talent que manquen de recursos econòmics. A través de les microcredencials de Santander Open Academy, l'entitat ha arribat ja a quatre milions de persones
  La ocupabilitat constitueix una altra de les seves línies d'actuació. Rodríguez Inciarte ha assenyala ..