El sector de la construcció a Catalunya té un pes gens menyspreable, però mai ha recuperat les xifres del 2008
  El perfil de les companyies que operen en el món de la construcció és el d'una empresa familiar amb moltes dècades a l'esquena
  Si excloem les empreses amb seu a Madrid, el líder del mercat català és Comsa Corporación
  El lideratge en el mercat estatal és en mans d'un grup d'empreses que forma part de l'Ibex35
  Encara que no té la tradició i l'arrelament del tèxtil ni el pes de la química o el turisme, no es pot dubtar que la construcció és un dels sectors importants pel que fa a volum de treballadors i a contribució al PIB del país. Segons dades oficials de finals de l'any passat, aquest sector dona feina a més de 240.000 persones, un 6,2% del total de treballadors del país (al global de l'Estat, el percentatge és del 6,8%). Tot i ser una xifra respectable, queda molt lluny de les més de 400.000 persones que hi havia ocupades abans de la crisi del 2008. Fins l'any 2015 la construcció no es va recuperar de l'esfondrament de set anys abans, producte de la gran crisi que va viure el planeta. Si analitzem el moment actual de la construcció, s'observa que, després d'uns anys de certa atonia, el 2025 va ser un període de creixement intens, amb una generació de valor afegit brut (VAB) que es va incrementar prop del 5%, més del doble que el de l'economia general (dades del tercer trimestre del 2025).
  El sector de la construcció, en els seus diferents segments, està dominat per grans empreses d'àmbit estatal d'aquell pool conegut popularment com Ibex 35. Aquí trobem els grans gegants ACS, Ferrovial, Acciona, Sacyr o FCC, algunes amb orígens ben catalans, com veurem més endavant. Però al costat d'aquesta elit, trobem també companyies de caràcter familiar nascudes a Catalunya, que avui mantenen l'accionariat local i que competeixen amb les més potents. La primavera del 2009, dos grans grups del país dedicats a la construcció van decidir fusionar-se. Es tractava de Comsa (Construccions Miarnau), tradicionalment vinculada a la família Miarnau, i d'EMTE (Estudios, Montajes y Tendidos Eléctricos), on els accionistes de referència eren els Sumarroca. Aquests darrers durant molts anys han tingut com a companys de viatge la família Rosell, que finalment van vendre les seves participacions. Mentre els Miarnau procedien del món ferroviari –l'empresa havia estat fundada el 1891 per fer manteniment d'infraestructures dels trens– els segons havien centrat el seu negoci en les instal·lacions elèctriques des que es va crear la companyia, el 1961. A banda dels Sumarroca i dels Rosell, pel capital d'EMTE han passat molts altres protagonistes, com Banca Catalana (a través del seu banc industrial, el BIC), Agbar, Banc Sabadell o CajaMadrid, entre d'altres.
  Fruit de l'esmentada fusió, el capital de la companyia resultant, Comsa Corporación, va quedar repartit entre les dues famílies implicades en el negoci, els Miarnau amb un 74% i els Sumarroca amb un 26%. La facturació l'any 2024 va ser de 987 milions d'euros, i l'any següent va pujar fins als 1.007 milions. Les previsions de la mateixa companyia per a aquest 2026 parlen d'arribar als 1.022 milions. El nombre de treballadors és de gairebé 6.300, dels quals un 80% ho són a l'Estat i la resta, a d'altres països. Les àrees de negoci en què opera la companyia són la construcció (que representa un 60% de la facturació), l'enginyeria industrial (22%), el manteniment (14%), la gestió de maquinària ferroviària (4,5%) i les concessions d'infraestructures i energies renovables. El màxim responsable del grup és Jorge Miarnau Montserrat, enginyer de camins i besnet del fundador d'una de les dues empreses que integren el grup.
  A Lleida, molt a prop del Camp d'Esports, trobem la seu de Sorigué, un altre dels campions nacionals del sector de la construcció i que disposa d'un ampli catàleg de serveis. El fundador, Julio Sorigué Zamorano, va començar en el món de les obres el 1954 i una dècada més tard va fundar l'empresa. A Sorigué estan especialitzats en l'edificació tant industrial com residencial, àmbits on posseeixen una trajectòria destacada en construccions singulars, com són els centres sanitaris, els educatius, els esportius, els hotels o els aparcaments, entre d'altres. Tenen també una empresa al grup que es dedica a la promoció immobiliària de l'àmbit residencial. Dins del segment de la construcció, en els darrers anys han estat implicats en el projecte Caufec, ara conegut com Finestrelles, un gran complex immobiliari a la frontera entre Barcelona i Esplugues de Llobregat. En la branca d'infraestructures treballen en infraestructures hidràuliques, i també en obra pública viària i portuària, conservació de carreteres i altres vies. Però també són fabricants perquè produeixen asfalts, àrids, formigons i peces prefabricades de gran format per a la construcció. A més, tenen flota pròpia per al transport en els mons de la construcció, l'agroalimentari i en la indústria en general. La branca industrial del negoci també és rellevant, perquè realitzen projectes de desenvolupament i manteniment d'instal·lacions mecàniques i elèctriques, plantes per a la distribució de fred/calor i desmantellament d'equips de gran complexitat, com ara centrals tèrmiques i parcs eòlics, entre d'altres. També ofereixen serveis d'enginyeria aplicada per a la rehabilitació d'infraestructures mitjançant tecnologia aeroespacial traslladada al sector industrial. D'ençà que el 2005 van adquirir Acsa, una filial d'Agbar, són molt potents en tot el que envolta les infraestructures hidràuliques i les xarxes de distribució d'aigua. L'any 2024 van arribar a una facturació de 960 milions d'euros, amb un benefici brut de 24 milions. Qui dirigeix actualment l'empresa és l'economista Anna Vallès Blasco, neboda del fundador.
  El 1964 es va fundar la constructora Calaf a la localitat homònima de l'Anoia, tot i que molts anys abans, a finals del segle XIX, la família fundadora, els Pujol, ja hav ..