| Una vida de superació | |||
|
Aquesta és la llegenda que acompanya el logotip del 65 aniversari de l'ONCE, que hem celebrat recentment. L'ONCE va ser creada el 13 de desembre de 1938, reunint voluntats de moltes persones cegues de tot el país que lluitaven per construir un horitzó de futur i, a més, de futur il·lusionat. Són 65 anys de superació, perquè els cecs espanyols, de mica en mica, hem anat assolint conquestes -de vegades modestes, de vegades grans. La primera, la de la unitat; després, el cupó, que va proporcionar els mitjans per lluitar pels fins; la creació d'escoles, centres de treball, previsió social, atenció mèdica, etc., així fins a arribar a grans fites a la nostra història, com ara la creació de la Fundación ONCE, per mitjà de la qual la institució va instrumentalitzar la solidaritat que ja prestava tradicionalment a altres discapacitats no cecs, dotant-la d'un pressupost important, de manera que avui és una peça clau per als discapacitats espanyols. El que presentem en aquesta edició d'"ONCE, una vida de superació" no és un balanç, sinó informació per mitjà de la descripció de la funció social de l'ONCE i del lloc que ocupa en la marxa per la integració social de les persones amb discapacitat. La seva trajectòria és, sense cap mena de dubte, una línia ascendent. Tot i això, som conscients que encara queden moltes coses per fer. Ho hem corroborat després de la celebració, l'any 2003, de l'Any europeu de les persones amb discapacitat. Espanya i Europa han estat escenari de la voluntat de l'ONCE, que, en col·laboració amb el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), va transmetre les aspiracions dels discapacitats espanyols. Ja s'ha avançat molt: en l'acceptació social, en la comprensió individual, en el camp legislatiu, etc. Però un any no és prou temps com perquè els discapacitats assoleixin la plena consideració de ciutadans en igualtat de condicions amb la resta. Les institucions relacionades hem de fer, de cada dia, el de les persones amb discapacitat. I l'ONCE fa això, treballant en una multitud de fronts per mitjà d'un sistema de funcionament democràtic. Els afiliats a l'Organització van anar a les urnes per setena vegada el 3 de juny de 2003 i, després de la cita electoral, el Grupo ONCE va fer front als reptes imminents amb il·lusió renovada: mercat del joc competitiu i multinacional, nou acord amb l'Administració de l'Estat, increment dels serveis socials per a afiliats, creació d'ocupació per a discapacitats, etc.; un panorama que ens situa un altre cop en el leitmotiv del nostre aniversari: "superació". També cal parlar de superació a l'hora d'animar els nostres esportistes paralímpics que aquest any van a Atenes. Els Jocs Paralímpics d'Atenes 2004, al setembre, són la cita esportiva immediata dels atletes cecs que, juntament amb la resta de l'expedició paralímpica, de ben segur recolliran fruits abundants gràcies al seu esforç i a la seva il·lusió diaris. Com la del cupó, el motor de l'Organització Nacional de Cecs, que emprèn transformacions importants. Immers en un mercat del joc de competitivitat forta i tecnificació gradual, el cupó ha de defensar el seu espai per prosseguir i aprofundir en la seva funció social. S'ha iniciat una modalitat de venda -compatible amb la tradicional- a manera de cupó interactiu, en la qual el client decideix a quin número vol jugar. Això és possible per mitjà dels terminals de punt de venda, equips portàtils que fan possible, a més, que els nostres venedors puguin fer tasques pròpies de la seva feina, com ara la devolució de cupons i la comprovació de números, i que permetrà, així mateix, comercialitzar modalitats noves de joc interactiu. Els terminals de punt de venda compleixen, així, diversos objectius: una preparació millor per competir en el mercat, agilitzar tasques pròpies d'aquesta activitat i, com a conseqüència, millorar la seva projecció social, perquè el cupó, entre altres coses bones, proporciona ocupació, educació i rehabilitació, treballa per la integració i és solidari amb les altres persones discapacitades. El cupó ens fa créixer i mirar al futur amb il·lusió i amb el mateix afany de superació dels 65 anys que ens precedeixen. |
|||