Web de la ONCE

Estás en:

Fem història

L’ONCE és el resultat de la voluntat fèrria dels cecs espanyols que, en un període d’especial dificultat per al nostre país, varen decidir no quedar al marge, contribuir a la societat del moment i procurar-se un mitjà de vida digne. Les primeres rifes que celebraven diferents associacions sorgides a la dècada dels anys trenta del segle passat, fonamentalment a Andalusia, Catalunya i Llevant, són l’antecedent de l’actual Cupó. La seva unificació i afany comú fonamenten els inicis d’aquesta Institució.

Tenim molt per reconèixer a aquells “primers pares” que varen veure néixer, el 13 de desembre de 1938, una Organització amb cabuda per a tots els cecs espanyols. Un decret governamental donava fe d’aquest naixement i atorgava a l’Organització Nacional de Cecs l’explotació, per al seu suport digne, de l'anomenat cupó “procecs”, el primer sorteig del qual es va celebrar el 8 de maig de 1939.

En aquell moment els cupons només tenien tres xifres, els sortejos eren provincials i la gestió de la institució era en gran part en mans de l’Administració de l’Estat que nomenava el màxim responsable conegut com a “jefe nacional”. Caldrà esperar més de 40 anys per tal que els cecs espanyols agafin les regnes de l’esdevenir de l’ONCE.

Bocadillo
""Als anys seixanta, es van crear centres de formació i ocupació"
"

Feina per a tothom 
Aquesta aspiració inicial i irrenunciable; una feina digna mitjançant la venda del cupó per  a tots els cecs espanyols, es va complir folgadament, però era necessari explotar altres possibilitats professionals. Així, a la dècada dels anys 60 s’inicia l’abordatge al mercat laboral de la mà de centres pioners: l’Escola de Telefonia, el Centre de Formació Professional o l’Escola Universitària de Fisioteràpia són fites autèntiques que inicien un trajecte cap a la igualtat i la integració social i laboral que ja no es detindrà.
D’acord amb aquests plans, es creen centres educatius, per a una bona formació des de la base, neixen iniciatives culturals, biblioteques, en suport braille i sonor, i es posen en marxa serveis fonamentals com el de rehabilitació.
En paral•lel, el nostre país vivia l'anomenat Miracle Espanyol, ja que el turisme, l'emigració i les inversions estrangeres varen impulsar un canvi cap a la modernitat. Són els feliços 60.

Pàgina següent