Fem història
L’ONCE és el resultat de la voluntat fèrria dels cecs espanyols que, en un període d’especial dificultat per al nostre país, varen decidir no quedar al marge, contribuir a la societat del moment i procurar-se un mitjà de vida digne. Les primeres rifes que celebraven diferents associacions sorgides a la dècada dels anys trenta del segle passat, fonamentalment a Andalusia, Catalunya i Llevant, són l’antecedent de l’actual Cupó. La seva unificació i afany comú fonamenten els inicis d’aquesta Institució.
Tenim molt per reconèixer a aquells “primers pares” que varen veure néixer, el 13 de desembre de 1938, una Organització amb cabuda per a tots els cecs espanyols. Un decret governamental donava fe d’aquest naixement i atorgava a l’Organització Nacional de Cecs l’explotació, per al seu suport digne, de l'anomenat cupó “procecs”, el primer sorteig del qual es va celebrar el 8 de maig de 1939.
En aquell moment els cupons només tenien tres xifres, els sortejos eren provincials i la gestió de la institució era en gran part en mans de l’Administració de l’Estat que nomenava el màxim responsable conegut com a “jefe nacional”. Caldrà esperar més de 40 anys per tal que els cecs espanyols agafin les regnes de l’esdevenir de l’ONCE.

"
Feina per a tothom
Aquesta aspiració inicial i irrenunciable; una feina digna mitjançant la venda del cupó per a tots els cecs espanyols, es va complir folgadament, però era necessari explotar altres possibilitats professionals. Així, a la dècada dels anys 60 s’inicia l’abordatge al mercat laboral de la mà de centres pioners: l’Escola de Telefonia, el Centre de Formació Professional o l’Escola Universitària de Fisioteràpia són fites autèntiques que inicien un trajecte cap a la igualtat i la integració social i laboral que ja no es detindrà.
D’acord amb aquests plans, es creen centres educatius, per a una bona formació des de la base, neixen iniciatives culturals, biblioteques, en suport braille i sonor, i es posen en marxa serveis fonamentals com el de rehabilitació.
En paral•lel, el nostre país vivia l'anomenat Miracle Espanyol, ja que el turisme, l'emigració i les inversions estrangeres varen impulsar un canvi cap a la modernitat. Són els feliços 60.





