L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) és el fruit de la voluntat dels cecs del nostre país que, en la dècada de 1930, militaven en diverses associacions, sobretot d'Andalusia, Catalunya i Llevant. D'aquest esforç, en va néixer l'ONCE el 13 de desembre de 1938. Un decret li atorgava l'explotació del cupó anomenat pro cecs perquè els seus afiliats es poguessin guanyar la vida.
Al maig de 1939 se celebrava el primer sorteig de l'ONCE. Durant molts anys, fins al 31 de desembre de 1983, els sortejos van ser provincials, i els cupons contenien números de tres xifres.
El màxim representant de l'Organització era nomenat pel Govern, i la seva denominació corresponia a la de «cap nacional».

S'obre el ventall laboral però sorgeixen problemes econòmics

Des de bon començament, el cupó va donar feina gairebé a totes les persones cegues, però es volia diversificar les possibilitats professionals d'aquest col•lectiu. Per això, sobretot durant la dècada de 1960, es van crear centres de formació i ocupació, com ara una escola de telefonia, un centre de formació professional o l'Escola Universitària de Fisioteràpia, que, fet i fet, ha estat l'èxit més destacat de l'Organització, ja que els seus alumnes troben feina fàcilment. Paral•lelament, es van crear també centres educatius, serveis socials de rehabilitació, biblioteques Braille, biblioteques sonores, etc.
Al mateix temps que l'ONCE creixia, el que era pràcticament la seva única font d'ingressos, el cupó, va començar a presentar símptomes d'esgotament, i els sortejos van anar quedant desfasats i perdent competitivitat.

Democràcia i modernització

La dècada europea